Equip d'animació pastoral (Blog d'EPA)

Confia. Imagen que contiene persona, sostener, hombre, frente

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

A qui li deixaries tu les claus de casa teva?

Segur que estàs pensant: quina manera més estranya d’iniciar la presentació del lema pastoral d’aquest curs! A què ve aquesta pregunta? Òbviament la resposta pot ser: a algú en qui confiï, perquè les claus de casa meva no les hi donem pas a qualsevol.

El lema pastoral que ens acompanyarà aquest curs 25-26 és «Confia», el mateix que el del curs passat, però... porta novetats!

Com el curs passat, la confiança és aquesta actitud de vida, aquesta manera d’estimar, que no només m’implica a mi o a tu, sinó també als altres i a Déu.

Per això et continuem convidant a:

Confiar en tu, en les teves capacitats, en tot el que de bondat, d’amor i de bona persona portes dins. Estàs cridat a descobrir i posar tot el que ets al servei dels altres.

Confiar en l’altre, en qui viu al teu costat i en qui no està tan a prop. També ells tenen al seu cor bondat, tendresa, amor, perdó... També, igual que tu, ha de descobrir el tresor que és, i junts ho podeu fer, obrint els cadenats que impedeixen que el món sigui més humà i just i, en definitiva, millor.

Confiar en Déu, perquè Ell confia en tu, té un somni per a tu i espera acompanyar-te en el descobriment de quina és la clau que et porta a la felicitat.

I ens diràs: doncs més del mateix. On és la novetat?

La novetat és en el gest que acompanya el lema d’aquest curs. I aquí és on enllaçem amb la pregunta que hem fet a l’inici de la presentació.

Donant voltes al lema vam pensar: no hi ha cap gest de confiança més gran que deixar les claus de casa teva a algú! Aquest gest, que és senzill i que fem amb la família i amb els amics, implica creure, tenir fe en l’altre, a qui deixo entrar i amb qui puc compartir la vida. A més, les claus poden ser les de casa meva o les de la meva vida, i això sí que és un gest enorme de confiança, perquè el meu cor, el cor de tothom, és un lloc sagrat on em trobo amb mi mateix, amb els altres i amb Déu. I per entregar aquesta clau cal tenir fe, estimar i sentir-se estimat, confiar que l’altre m’acull, em valora i em respecta.

Així que es va crear una imatge que expressés aquest gest de confiança. Unes mans que entreguen les claus a l’altre, les claus que obren cases, cors, històries,...

Aquest curs us convidem de manera especial a buscar i trobar claus, a obrir cadenats, i a Confiar. Podem somiar i construir un món més humà, en pau, des del respecte i la solidaritat.